Qui va dir: Feina feta no hi ha destorb? Sol passar que quan fas massa feina per endavant, per enllestir el dia següent,que la cosa no resulti i facis feina per fer.
El que us dic, no està pas tret d'una pel.lícula del Santiago Segura o Alex de la Iglesia, és tan verídic com que sóc a casa escrivint-vos. Era la tercera olla pressió que ens donaven, les dues anteriors no tancaven bé i l'aigua bruta i més tard beneïda pel cos fred, s'escapava pels costats fent que tinguéssim a la cuina un artefacte bèl.lic. La nostra bona fe va fer que acceptéssim el canvi una vegada més. La tercera, sorpresa total, aquesta no s'escapava el suc, tot funcionava bé, TINDRIEM CALDET PEL DISSABTEEEEEE!!!!. Això era divendres la nit, al dissabte em disposava a obrir-la i, AI LAST!!!!!, AQUESTA NO S'OBRIA. LA TANCA ESTAVA ESPATLLADAAAAAAAAA. Res, la paciència té un límit. Agafem l'olla, carregada fins dalt del nostre sopar amb pilotetes incloses i anem a tornar-la a la Ferreteria i Complementos para el hogar. Senyors, aquí tenen el caldo i les pilotes de la meva dona!!!!.
Així, deslliurant-nos d'una vegada per totes de la bomba casolana, vàrem marxar cap a la selva de colors, objectes i cares que són aquets supermercats on hi trobes de tot, fins i tot l'objecte més inútil que pots tenir a casa però que acabes comprant pq, aquesta ganga no me la penso deixar escapar. El pitxor però, encara estava per arribar. S'havia de dinar, encara que fos un most abans d'ultimar les últimes compres i tornar cap el poblet. Un condó amb carn a dins (anomenat també frankfurt) i una coca-cola rebaixada amb aigua. Tot per un euro. Fill, espero que m'ho puguis perdonar tu que estàs en edat de créixer!!!!!
En fi, no em puc queixar, varem passar amb èxit absolut tot un dia de compres per la selva. No vam perdre el fill i no ens vam separar, es pot desitjar més després d'una jornada sensera de compres i el més calent... a la ferreteria?