ANYS I ANYS PER MOLTS ANYS.......

Els pocs que em seguiu, i si encara queda algú que va mirant el meu pobret blog i no s'ha cansat de no trobar-hi res de nou, haureu observat que l'únic que ha variat és que finalment m'he atrevit a ficar que he fet els meus 37 anyets.

Sí , d'acord, ja fa dies d'això i que si em descuido ja no caldria ni nombrar-ho fins a fer-n'he 38. Però tots tenen vuitada i sinò mesada!!!. Que si em fan costa a munt? , mira no gaire, potser pq encara no ratllo els 40. Sempre que faig anys penso, jo els he fet, que es fotin!. Amb això dec ser com el meu padrí, quan es moria algun amic-conegut de la seva quinta no sabien molt bé com dir-li, no fos cas que li afetés massa doncs ja tenia una edad, però ell deia : mira, un altre que m'ha passat davant!!!

37 anys, no està malament no i pels que em coneixeu sabeu de sobres que no està malament, fins i tot podriem dir que en torno a tenir uns quans menys desde el setembre passat, no hi ha res com un bon quiròfan, a mi també m'han fet la cirugia plàstica, interior, però plàstica, jajajja.

He d'anar amb cuidado però, com diu ma germana, vigila que als 37 encara no es febra però aviat vindran les dècimes i després els 40, febra alta, quan passis dels 40 ja no cal ni parlar-ne.....jajajaj, que bons que són els de casa meva!!!!