viernes, 14 de marzo de 2008

FEINA

Com les persones ens podem embolicar tant i tant en fer feina. El més curiós és que, si mires enrera no hi veus mai feina feta, tot el contrari, que només veus feina per fer.

A mi m'ha passat una cosa semblant aquests dies, no veig el moment d'escriure res una mica aprofitable en aquest petit diari on us poso al corrent dels meus pensaments i , per què no, de les meves peripècies.

Culpa de què:

Dels exàmens!!!, a no, jo no faig exàmens, es el meu fill que els fa, jo sols estic per repetir: estudia, practica, concentrat.... potser també cansa això, oi?

De treballar. No, no fotem que no és ni principi ni final de mes, i menys principi de feina ni acabat de feina. No, no és excusa.

De Cal Roca: Aquí fico el dit a la llaga. Però si jo no faig les obres!!!!!, no pinto, no netejo, no.... o potser faig feina que no es veu però que es fa.

No ho sé amics, però no espereu gran cosa de mi aquests dies, demà dissabte a tot drap a Cal Roca. Sí, últims acabaments i NO PODEM MÉS....

Si les forces m'acompanyen us ensenyaré alguna foto per tal que us aneu fent una idea.


P.D.: Sònia, tens temps de recuperat, el coktel a Cal Roca falta molt.

3 comentarios:

Sònia dijo...

Ja em deixes més tranquila!
Pq sinó... men vaig cap al trauma i li dic q em trego aket guix q no para d'emprenyar-me i d'impedir-me fer coses!!!

Això de fer repòs, quan un es troba bé, és molt fotut! I més quan ets persona de les de no parar quieta...!!

a fer feina!!! engaaaaaaa!!

Petonets!!

Anónimo dijo...

Ja ting ganes de veure fotos de Cal Roca.Anims ja os quede menys.

Imma-Cal Roca dijo...

Gràcies amics!!!