Com les persones ens podem embolicar tant i tant en fer feina. El més curiós és que, si mires enrera no hi veus mai feina feta, tot el contrari, que només veus feina per fer.
A mi m'ha passat una cosa semblant aquests dies, no veig el moment d'escriure res una mica aprofitable en aquest petit diari on us poso al corrent dels meus pensaments i , per què no, de les meves peripècies.
Culpa de què:
Dels exàmens!!!, a no, jo no faig exàmens, es el meu fill que els fa, jo sols estic per repetir: estudia, practica, concentrat.... potser també cansa això, oi?
De treballar. No, no fotem que no és ni principi ni final de mes, i menys principi de feina ni acabat de feina. No, no és excusa.
De Cal Roca: Aquí fico el dit a la llaga. Però si jo no faig les obres!!!!!, no pinto, no netejo, no.... o potser faig feina que no es veu però que es fa.
No ho sé amics, però no espereu gran cosa de mi aquests dies, demà dissabte a tot drap a Cal Roca. Sí, últims acabaments i NO PODEM MÉS....
Si les forces m'acompanyen us ensenyaré alguna foto per tal que us aneu fent una idea.
P.D.: Sònia, tens temps de recuperat, el coktel a Cal Roca falta molt.
viernes, 14 de marzo de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Ja em deixes més tranquila!
Pq sinó... men vaig cap al trauma i li dic q em trego aket guix q no para d'emprenyar-me i d'impedir-me fer coses!!!
Això de fer repòs, quan un es troba bé, és molt fotut! I més quan ets persona de les de no parar quieta...!!
a fer feina!!! engaaaaaaa!!
Petonets!!
Ja ting ganes de veure fotos de Cal Roca.Anims ja os quede menys.
Gràcies amics!!!
Publicar un comentario